Ha prohibit la Unió Europea les monedes virtuals als videojocs? Spoiler: no. Però...
- Natxo Armenter Usarraga
- Mar 31
- 4 min de lectura
Fa un parell de dies, un molt bon amic em va fer arribar una notÃcia amb un titular que em va fer sortir els ulls de les òrbites:
"Europa prohibeix les monedes virtuals als videojocs. La Unió Europea acaba de canviar la indústria del videojoc: es prohibeix l’ús de monedes virtuals i s’exigeix transparència en el preu dels cosmètics."
Òbviament, no vaig dubtar a vendre les meves cookies (conscientment, alguna cosa és alguna cosa) per veure exactament què havia passat.
Segons la notÃcia de SomosXbox (que comparteixo al final), "la Unió Europea acaba de fer un anunci que canviarà la indústria del videojoc tal com la coneixem, especialment pel que fa a la transparència. S’ha confirmat que aquestes prà ctiques amb monedes deixaran de poder aplicar-se." Fins i tot es parla d’una suposada nova regulació que "prohibeix l’ús de monedes virtuals per ocultar el valor real dels productes dins dels jocs i obliga a mostrar els preus en diners reals."
La notÃcia, a més, comparteix una sèrie de principis que consideren clau per protegir els jugadors, com ara:
Transparència en els preus: els usuaris han de conèixer el valor real dels productes.
Evitar prà ctiques que amaguin el cost de continguts i serveis digitals, com l’ús de monedes virtuals com els PaVos de Fortnite o els EA Points d’EA Sports FC.
Fins aquÃ, tot sona força bé. I de fet, estic molt a favor del que suposadament proposa la Unió Europea. Peeerò… com sempre dic, el primer que cal fer és contrastar la informació amb fonts oficials. No sigui que ens emboliquem comentant una notÃcia que no és del tot certa.
Aixà que vaig anar directament a la publicació oficial de la Comissió Europea (també enllaçada més avall) i… sorpresa? Bé, ja no tant. Resulta que la notÃcia no era del tot precisa.
Per començar, la Comissió Europea esmenta accions legals per part de la pròpia Comissió, la CPC i l’Associació de Consumidors de Suècia contra una empresa concreta: Star Stable Entertainment AB, propietà ria del joc Star Stable Online. Segons la Comissió, aquest joc incompleix la legislació de protecció al consumidor amb prà ctiques com:
Ús de tècniques de pressió (per exemple, compres amb lÃmit de temps).
Publicitat amb crides directes als menors.
La Comissió ha sol·licitat informació a l’empresa, que ara té un mes per respondre.
Més endavant, el comunicat sà que inclou els principis clau que es citaven a la notÃcia de SomosXbox (transparència, evitar monedes que amaguen preus, etc.), i subratlla la necessitat de continuar treballant en un marc legal més clar. Com s’anomena aquest marc? Digital Fairness Act, un conjunt de regulacions per a entorns digitals que s’espera que es presenti a mitjans de 2026 (atenció: presentació, no entrada en vigor).
En resum: la publicació oficial no esmenta en cap moment que hi hagi una nova regulació activa ni cap prohibició. Com bé apunten altres mitjans com Xataka, això no implica cap obligació per a cap empresa, ni molt menys la prohibició de les monedes virtuals.
El que sà queda clar és que la Unió Europea ha mostrat amb claredat quina és la seva postura i cap a on vol anar.
Aleshores... en quin punt estem?
Ara per ara, només sabem que la Comissió ha posat el focus en aquest tema, que ha obert una investigació sobre una empresa concreta, i que recomana a altres amb prà ctiques similars que s’adhereixin voluntà riament als principis proposats.NO HI HA REGULACIÓ NI PROHIBICIÓ ACTIVA.
Part de la premsa segueix a la seva. És més important el clic que la veritat contrastada. Grà cies als qui feu l’esforç d’aclarir les coses i ajudar els lectors a entendre millor. El temps, com sempre, posa tothom al seu lloc.
I si la notÃcia fos certa en un futur? Si el Digital Fairness Act s’aprovés tal com està , seria positiu per a la indústria del gaming a Europa? Quines implicacions tindria si la UE adopta aquest tipus de mesures mentre blocs com Amèrica, Àsia o el Regne Unit no ho regulen?
Continuaran les grans companyies invertint en servidors europeus si les condicions es tornen més estrictes?
Seguirem sent un mercat atractiu per a les futures generacions de jugadors?
Com afectaria això una indústria que avui dia es finança en gran part a través d’aquests models?
Són preguntes que, sincerament, em generen molts dubtes. Tinc la sensació que de vegades es prenen decisions importants sense pensar prou en les conseqüències, especialment en el pla econòmic i de desenvolupament a llarg termini.
Com a indústria (i com a societat), fa anys que hem hipotecat el valor cultural i creatiu del videojoc a canvi de models de monetització agressius que busquen una rendibilitat immediata. El resultat és una dependència enorme de les microtransaccions, les monedes virtuals i altres sistemes que, tot i que efectius per sostenir ingressos, han diluït la percepció del videojoc com a producte amb valor propi.
Si prohibim aquests models de cop, sense una alternativa clara ni entendre l’ecosistema que els sosté, podrÃem acabar perjudicant tant els estudis com els jugadors. Les grans empreses poden adaptar-se (o fins i tot traslladar les seves operacions fora d’Europa), però els petits estudis, que sovint ja treballen al lÃmit, no tenen aquest marge. I els usuaris, acostumats a un tipus d’accés i contingut, també poden sortir-ne perjudicats si no es construeix una transició justa i ben pensada.
Coincideixo que cal canviar moltes coses. El model actual necessita una transformació profunda, sÃ. Però fer-ho a cop de llei, sense una mirada estratègica ni solucions equilibrades, no sembla el camà més sostenible.
Ni prohibir ni deixar fer. Les coses complexes mereixen solucions complexes.
La indústria del videojoc necessita regulació, sÃ, però també comprensió, escolta i voluntat de construir un futur que funcioni per a tothom: estudis, jugadors i societat.
Publicació Comisión Europea: https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/en/ip_25_831
Document de "Principis a seguir": https://commission.europa.eu/document/8af13e88-6540-436c-b137-9853e7fe866a_en






